Enllaç Collage Relat:
https://drive.google.com/file/d/1utT99Skw4_n9l8uQyQ9Z7DG0cUu0AQ3H/view?usp=sharing
Enllaç VideoClip CyBee – Endavant! (poema Joana Raspall):
http://youtube.com/watch?is=wuDa5PLz4NmBzMnb&v=a6bZQgkpYbc&feature=youtu.be
https://youtu.be/EfBhpRT6V4k?si=GI0Bq6xOEZ1SFNCz
https://youtu.be/yyriYpUbLP4?si=71MGxt7mpP-8j0Wd
L’educació artística ha sigut present al llarg de la meva vida dins les aules i arran d’aquest inici de treball he pogut reflexionar en que es vital que en formi part del desenvolupament dels infants i joves. En penso que l’art i la cultura van molt més enllà de l’espai educatiu formal. En el meu cas, moltes de les experiències que més m’han marcat han tingut lloc fora de l’aula, en espais on he pogut experimentar, crear, compartir i, sobretot, gaudir de l’art d’una manera molt vivencial. Mirant enrere, m’adono que totes aquestes experiències han anat construint una part important de qui soc avui dia i que han deixat aprenentatges que encara formen part de la meva motxilla personal.
Amb el collage creat, gerenrat amb la xarxa «Pinterest», una eina que en faig d’ús d’ella molt sovintm he volgut destacar allò que més m’ha ensenyat, alló que m’ha acompanyat. De les primeres experiències artístiques que recordo, la coral TIC-TAC de Sant Feliu de Llobregat. Amb només tres anyets, la meva mare em va apuntar a aquesta coral i, sense saber-ho, em va obrir la porta a un món que acabaria sent molt important per a mi. La coral va esdevenir un petit racó musical on vaig créixer, vaig aprendre i vaig viure experiències que avui recordo amb nostàlgia i melancolia. No només pel pas del temps, sinó també per la consciència que tinc ara de com d’especial va ser poder viure-les i, sobretot, gaudir-les amb tot el cor.
La coral TIC-TAC em va aportar molt més que la possibilitat de cantar. Em va regalar una família, un espai de pertinença i un grup de persones amb qui compartir una afició. També em va permetre viure situacions que, per a una nena petita, eren extraordinàries. Vaig tenir l’oportunitat de cantar i gravar un disc de cançons infantils, de compartir escenari amb artistes com Nil Moliner i el grup Cybee, de participar en colònies i de formar part d’una cantata amb corals d’arreu de Catalunya. També recordo especialment haver cantat davant d’Artur Mas. Experiències que van contribuir a despertar en mi una sensibilitat artística i musical molt significativa.
A mesura que vam anar creixent, la coral va anar disminuint fins que va arribar un moment en què va desaparèixer. Tot i així, el meu interès per la música no va fugir, es mes, al contrari, vaig buscar nous espais on continuar cantant i vaig passar per tres corals diferents. En una d’elles, vaig descobrir el gospel, un estil que em va permetre entendre el cant d’una altra manera i que avui dia em fascina. En aquest camí també he tingut la sort de trobar directors i directores que han estat grans referents durant la meva infància i adolescència. Una de les meves directores, a més, participa en el grup Messengers. Per afegir, dins d’aquest mateix àmbit musical també vaig tenir l’oportunitat de fer classes de piano. Tot i que va ser una experiència interessant i em va permetre aproximar-me a un instrument, va ser precisament gràcies a aquestes classes que vaig descobrir que allò que realment m’omplia era cantar. Aquesta descoberta en penso que va fromar gran part de la meva educació artística rebuda.
Per altra banda, al llarg del meu creixement també he pogut gaudir d’altres activitats relacionades amb l’art i el moviment. He participat en tallers d’art, he fet classes de ball i també he practicat activitats com la natació i el patinatge… Però ara bé, hi ha una altra experiència que, tot i que pot semblar que no té una relació directa amb l’educació artística, però per a mi hi està profundament vinculada…
El voluntariat a Creu Roja Joventut, quan penso en el que significa l’art, no el relaciono únicament amb pintar, cantar, ballar o tocar un instrument. Per a mi, també és un art saber acompanyar, ajudar, escoltar i fer presència. Ser voluntària, m’ha omplert com a persona m’ha ensenyat que acompanyar una persona requereix sensibilitat, empatia i capacitat d’adaptació. No hi ha dues persones iguals i, per tant, tampoc hi ha una única manera d’acompanyar-les. Cal observar, escoltar i trobar la millor manera de ser-hi. El meu pas per Creu Roja Joventut m’ha fet entendre que l’educació no passa únicament quan una persona ensenya alguna cosa a una altra. També aprenem quan compartim, quan cooperem, quan ens posem al lloc de l’altre i quan ens impliquem en una comunitat. En aquest sentit, considero que les experiències artístiques i el voluntariat comparteixen una cosa molt important, la capacitat de connectar les persones.
Mirant enrere, valoro molt més totes aquelles oportunitats que vaig tenir durant la meva infància i adolescència. Segurament quan tenia tres anys i entrava per primera vegada a la coral TIC-TAC no podia imaginar-me tot el que aquell petit espai musical acabaria aportant-me i tots els records que m’enportaria. Aquestes experiències han anat construint a la Júlia que soc avui dia. Algunes m’han ensenyat a cantar, d’altres a moure’m, a crear, a treballar en equip o a tenir disciplina. I d’altres, com el voluntariat, m’han ensenyat a mirar els altres i a entendre que estar present també pot ser una manera de transformar.
Per això considero que l’educació artística no s’acaba quan sortim de l’aula. De fet, moltes vegades és fora d’ella quan realment descobrim què significa crear, compartir i expressar-nos. I és precisament aquesta mirada, la que em porto de totes les experiències viscudes, en que l’art no és només allò que faig, sinó també allò que sento, allò que compartieixo i allò que deixo i deixem en els altres i en que l’art deixa en nosaltres.
Moltes gràcies per llegir-me companys i companyes.
Júlia <3
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.