Registre 1: La pluja que queda

Enllaç Drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1ReSLC9AVfAL7lJSNOmr7UK04b8c_TmNw?usp=drive_link

En aquest primer registre he volgut enfocar-me en una cosa que és molt present actualment: les pluges i la força de la natura. Ja fa dos anys de la DANA, i aquest episodi de pluges intenses a Catalunya està provocant, malauradament, successos que afecten famílies i llars.

Aquesta reflexió em neix en un tancar i obrir d’ulls, en sentir el so de l’alerta que sona ininterrompudament al telèfon. El cor se m’encongeix. En aquell instant prenc consciència de la força que pot arribar a tenir la natura i de com, en qüestió de segons, allò que donem per segur pot canviar.

Quan la pluja ja ha passat, les gotes que continuen caient em recorden a un rellotge. Cada gota marca el pas en un compàs del temps i em fa que el pensament viatgi cap a dins meu. I és llavors quan se m’encenen tres paraules… gaudeix, agraeix i sigues tu mateixa.

Ara bé, la natura, amb tota la seva força, també ens recorda que el temps passa, que no ho podem controlar tot i que, precisament per això, hem d’aprendre a viure, a valorar el que tenim i a ser nosaltres mateixes i mateixos.

Agraïda sempre de que ens llegim tots i totes plegats.

Motes gràcies.

Júlia.

Deixa un comentari